Combat de negre y gossos;Bernard-Marie Koltès:

Cal:

Quan el vaig veure, em vaig dir: a aquest, no podré deixar-lo en pau, jo. Per instint, pels nervis. Jo no el coneixia, només m'havia tirat un gargall a dos centímetres de la sabata, però és així com funciona l'instint: a tu, ara ja no penso deixar-te en pau, això és el que em deia mentre el mirava.

Llavors vaig ficar-lo dins el camió, vaig anar fins al descarregador i el vaig llencar enlaire: això és tot el que et mereixes i prou; i després vaig tornar. Però hi vaig tornar a anar, no podia estar-me quiet, m'atacaven els nervis. Vaig treure'l del descarregador, alçant-lo, i el vaig tornar a ficar dins el camió; el porto fins al llac i el llenço a l'aigua. Però ves per on, m'emprenyava haver-lo de deixar en pau al fons del llac. Així que vaig tornar a anar-hi, vaig entrar a l'aigua fins a la cintura i el vaig tornar a treure. Ell dintre el camió i jo ja no sabia què fer: a tu ja no podré deixar-te en pau, mai, és superior a les meves forces. Me'l miro, em dic: em destrossarà els nervis, el bubu aquest. I llavors se m'acut. Vaig dir-me: la claveguera, la claveguera és la solució; no t'hi llençaràs mai, allí dintre, per tornar-lo a treure. I així ho vaig fer: per deixar-lo en pau, a pesar meu, d'una vegada per totes; per fi podré tranquil·litzarme.