Treballs d'amor perdut (2); William Shakespeare; Princesa:

Princesa:

Trobem que és massa curt el temps que resta
per a poder lligar un contracte etern.
No, no, senyor. Ha estat massa perjura
la Vostra Gràcia plena de delictes;
que ella m'escolti. Si pel meu amor
- encara que potser no n'hi ha per tant -
voleu fer alguna cosa, jo us proposo
que feu això: com que no em fio massa
dels vostres juraments, sense aturar-vos
anireu a una ermita solitària
lluny del que siguin els plaers del món
i, mentre els dotze signes del zodíac
no hagin pagat el seu tribut anyal,
us estareu allí. Si aquesta vida
austera, insociable, no canvia
el que heu ofert amb escalfor de sangs;
si, fred, dejunis, mal allotjament
i vestits miserables, no mustien
la florida esclatant de vostre amor;
si vostre amor ha resistir la prova
i al capdavall encara persisteix,
aleshores, passats els dotze mesos,
veniu a reclamar-me i reclameu-me
pels vostres mèrits, i, per aquesta mà
virginal que ara mateix encaixes amb la teva,
seré de tu. Fins que el moment arribi,
en hostatge de dol la meva pena
llàgrimes de lament té de fluir
en record de la pèrdua del meu pare.
Si no et convé, separem les mans,
i els nostres cors que restin com abans.