Desig (3); Josep Maria Benet i Jornet:

La dona: Em vaig enamorar amb vint-i-dos anys. Vaig sentir l'enamorament com si m'haguessin clavat una bufetada. I la persona en qüestió m'ho va notar. ¡Si no podia amagar-ho! Aquella persona em va collar. Jo no vivia. Em sentia plena de vergonya, no m'atrevia a prendre cap mena d'iniciativa... I la persona en qüestió em va collar. Es mostrava cordial, la nostra amistat augmentava, encara que de moment era una amistat entre altres amistats... Una relació sovintejada però freda, gairebé més freda del normal. Entre amics també s'estableix un cert contacte físic, ¿no ho creu? Una mà que es posa a l'espatlla o que agafa la teva mà... Detalls. Doncs res. I així van anar les coses durant mesos. A les nits plorava. Tota jo cremava i no tenia més remei, una pràctica que mai no havia estat freqüent en mi, no tenia més remei que mastubar-me. Em masturbava i plorava i em sentia humiliada.