Els fantasticks; Tom Jones; Luisa:

Luisa:

Aquest matí m’ha despertat un ocell.
Era una alosa o un paó o una cosa semblant.
Una espècie rara d’ocell que no havia vist mai.
I jo li he dit: “Hola!”.
I ha desaparegut, ha volat,
just quan he dit: “Hola!”.
Un misteri.
Doncs sabeu què he fet?
M’he posat davant del mirall
i m’he respatllat els cabells
dues-centes vegades sense parar.
I mentre me’ls pentinava,
els cabells se m’han tornat de color malva.
No, de veritat, malves!
I després vermells,
i després d’una mena de blau fosc quan el sol els toca.
Tinc setze anys,
i cada dia em passa alguna cosa diferent.
No sé què fer-hi.
Quan em desperto al matí i em llevo
puc dir: “Tinc alguna cosa diferent!”.
M’agrada tocar-me les pestanyes
perquè mai no són ben bé iguals.
M’abraço fort fins que se’m tornen blaus els braços
i llavors tanco els ulls i ploro i ploro
fins que em cauen les llàgrimes i les puc tastar.
M’encanta tastar les meves llàgrimes.
Sóc especial
sóc especial.