Morir (Un moment abans de morir) (1); Sergi Belbel:

Germana: Com tornis a pronunciar aquesta paraula et juro que en lloc de gastar-me els diners en tu, gastar-nos-els per tu, per salvar-te, imbècil, per salvar-te, et trenco ara mateix aquí mateix les cames perquè no puguis escapar-te i vaig de dret a la comissaria i et denuncio. Com pot ser? Però, tu saps què vol dir, puta? Saps què vol dir? Les putes no se'n gasten, de diners, pels altres, en cobren a costa del plaer dels altres. Sóc una puta, jo, que he de sacrificar-me per ajudar-te? És una puta, també, la teva germana gran que t'ha fet de mare, que ens va fer de mare!? És una puta, ella també? com pots insultar-nos, com pots insultar-nos així, a mi, i sobretot a ella, que està destrossada amb tot el que li acaba de passar, tot el que ha passat, tota aquesta desgràcia, i tu sense dir-li una paraula de consol, ni un sol gest de consol per part teva, de qui més ho necessita, d'això t'ha servit estudiar tanta filosofia, imbècil? No has estudiat què és el consol, la pèrdua, l'abandó, no saps que està destrossada per dins i a sobre hem de suportar veure com et destrueixes? És això el que vas aprendre a la universitat, aprendre a destruir-te, imbècil?!