Consol Torrente; El parkinson:

Uf, quines cares més llargues, estan vostès... potser enfadats?... potser Avorrits?

En mal moment arribo, doncs el que jo venia a dir-los no és que sigui per aixecar l'ànim.

Veuran... A mi em diuen que avui tinc que parlar sobre la pluja, doncs sobre la pluja parlo, OHIIIIIIIII... que toca parlar de política doncs parlo de política... total és com si sentíssim ploure... OHIIIIIIII...

Encara que... no, avui no toca, com diria l’Honorable... I no es pensin... que em quedo amb les ganes… perquè tema hi ha i ganes no em falten, però em conec i se que si començo... OHIIIIIIIIIIIII

Avui venia disposada a parlar-los de quelcom més seriós, avui els hi vull parlar del Parkinson, sí, sí, ja sé que no és un tema d'humor i no fa tanta gràcia com pugui fer el criticar als de sempre...OHIIIIII, per ganes no es, però amb el permís de vostès, us vull parlar d’ell i encara que intenti fer-ho en termes parodia'ls, no se si ho aconseguiré perquè el tema és seriós.

I que els puc dir jo del Parkinson, que vostès no sàpiguen ja?. Perquè vostès coneixen la malaltia de Parkinson, veritat? Sí, aquesta malaltia que afecta el sistema nerviós, OHIIIII... aquesta malaltia en què no controles els moviments, saben que antigament se la coneixia també com el “ball de Sant Bito”? Deuria ser pels moviments involuntaris que van fent, aquests moviments, que per molt que ho intentin no poden controlar-los, que fan que se sentin observats, que siguin motiu de mofa d'algunes “persones”, pobres, anomenem-los ignorants; A altres els semblin, fins i tot els confonguin amb borratxos o drogoaddictes. I pitjor encara, vostès saben lo malament que ho passen quan es donen compta del que fan patir als seus éssers estimats, amics i familiars? No s’ho poden imaginar...

I és graciós, perquè igual els veieu amb un moviment que para què te cuento, com de sobte es queden quiets, rígids sense poder donar una passa. I el millor, bé, el pitjor, és que quan estan en l'estat en el que no poden aturar-se, sempre hi ha el que sense adonar-se sents que li diu: “Perquè no pares una mica?” Això volgués ell, no et fot. O sinó, quan està amb aquella rígides que no poden ni moure un múscul, algú li proposa: “Què sortim a passejar, t'anirà be estirar les cames una mica”? primer mires a qui ho ha proposat, després mires el malalt, ”. Si les mirades matessin la de morts que hi hauria , després d'uns segons de silenci sents, –“be quan puguis”-

I és que el Parkinson es com... un dictador... ell es qui mana en tot moment... va guanyant terreny a poc a poc, comença tímidament, com el que no vol la cosa, i acaba obtenint la majoria absoluta, com voldrien tots... caminen quan ell vol, s'aturen quan ell ho ordena, són simples titelles en les seves urpes.

Abans, fins fa poc, no creguin... es creia que el Parkinson era una malaltia de vells, ara està demostrat que els menys vells, fins i tot els joves poden estar afectats, sinó, mirin, segur que troben persones afectades menors de 40 i fins i tot de 30 anys. O sigui que ningú, ni tan sols, els grans dictadors estan liberalitzats del pitjor carceller que hi ha aquest món, el Parkinson.

També m'he adonat que encara que és una malaltia més vella que el bagul de la meva àvia, -que ja és dir- El Parkinson, és el gran desconegut per a molts, per això avui aprofitant l'ocasió que vostès m'han brindat –vagi per endavant el meu agraïment- he volgut parlar-los de ell, i les seves conseqüències, ja sé, ja sé, que no és un tema divertit, però tampoc ho és parlar de... OHIIIIIIII que m’entenen

És bo ser coneixedors, saber com les gasta, com a afecta la malaltia de Parkinson als qui han tingut la desgracia de topar amb ella. De entrada han de saber que es una malaltia neurodegenerativa crònica, que vol dir, en poques paraules...que no hi ha qui la curi ni qui la aturi.
Molts de vostès estaran pensant:

"Però ara tenen més medicaments, s'està investigant més”.
Sí, sí, tenen vostès raó, legalitzant les investigacions una mica hem avançat, però encara van lents i tenint en compte que varem perdre 8 anys molts ja no hi arribarem a temps.

Sí, sí, també tenen més i millors tractaments… o no, a saber… Nomes t'has de llegir un prospecte, ho han fet vostès? algun de vostès s'ha llegit algun? Els cal... creguin-me, espanten et fan dubtar si prendre-te'ls o no, vamos que o li tens una fe cega al teu neuròleg o allò tu no t'ho prens.

D'entrada la lletra, és tan petita que jo sempre busco si hi ha incorporada una lupa... i apa que hi ha poca lletra..., però bé t'armes de paciència, et poses còmode i comences. El primer que llegeixes:

“Leer todo el prospecto debidamente antes de empezar a tomar el medicamento”

Fotre’t, això s'avisa abans, ja no em dóna temps de prendre-me'l a l'hora prevista… i segueixes llegint:

“Conserve este prospecto, puede necesitar volverlo a leer”

Fotre’t, Fotre’t i Fotre’t, això ja t'espanta més…

i segueixes llegint tots els components que normalment et sonen a xinès, encara que sigui pur castellà, perquè de moment prospectes en català no se si els hi fan, serà qüestió d'esbrinar-lo...
Segueixes llegint… Perquè serveix, com i amb qui o que no has de prendre-te'l i quan ja creus que ho tens tot clar, arribes a l'apartat de:
“Posibles efectos adversos”: Vomitos, mareo, estreñimiento, alteración del sueño, temblores, discinesias, alucinaciones ... y siguen y acaban diciéndote: “Si tiene algún efecto que no esté relacionado pongase en contacto...”

Encara queden més? Si es pitjor el remei que la malaltia... al final no saps si veritablement tens Parkinson o son els efectes secundaris de la medicació que portes prenen anys i panys...

I ja que estem parlant de medicaments, parlem-ne de l’envàs, quant tinguin ocasió provin... mirin per casualitat aquí en porto, qui de vostès vol provar obrir-ne un... vostè?... potser vos?... tingui...tingui un altre també vostè senyora... (portem sogilen)

Què? Els hi costa ohiiiiiiii? Doncs ara afegeixin la malaltia de Parkinson en estat OFF... pensin-hi amb ells... volen?
Pensin en qui s’ho ha de prendre, pensin en el malalt, ajudem-los.

Un altre exemple, també hi ha disponibles els injectables, en cas de bloqueig per a desbloqueijar-te més ràpid hi ha en el mercat farmacèutic uns injectables que s'apliquen amb una espècie de bolígraf, com el dels diabètics o semblants... Han provat fer-lo en of?... sense comentaris.

I l'últim que ha sortit al mercat, "els pegats" que duus 24 hores, això si estàs de sort i no s'han caigut o si aguantes la picor que et produeixen i si llegeixes el prospecte ja és la punyeta, desprès dels pros i els contres quan ja acaba de dir-te com manipular-los llegeixes: “Lávese las manos con agua y jabón inmediatamente después de manipular el parche”... les mans? I que et passa on l’has de portar 24H? Has de tenir una fe cega amb el teu neuròleg...

I com a últim recurs, quan ja ho han provat tot i no hi ha res mes a fer, hi ha la alternativa de la cirurgia... que voleu que us digui... molt desesperada tindria que estar... (com si els hi digues confidencialment) Saben.... jo encara hi confio en la ciència, qui ens diu que demà ja saben com curar tota classe de malalties entre elles el Parkinson... be, qui diu demà diu demà passat o d’aquí a 5 anys...

Mentrestant això no hi passi els vull demanar un favor, i amb això acabo:
No jutgin vostès a ningú pels seus rars moviments en caminar, pels seus tremolors involuntaris, per no entendre'ls en parlar, no s'apartin esglaiats, si troben una persona, aturada sense poder donar una passa, amb un semblant rar, segur que intenta dissimular el dolor que li està causant la malaltia que l’està anul•lant, que l'està martiritzant, que no és menor que el dolor que senten, en versi, rebutjats, i convertits en bufons dels incultes que no saben distingir un parkinsonià d'un borratxo.

Espero i hi confio que hagin aprés una mica més sobre el Parkinson, una malaltia que malgrat que molts pensin que és de gent gran, avui se sap que cada cop afecta més a persones joves, malgrat ser una malaltia més vella que anar a peu, encara no han sabut com eradicar-la.

Gràcies, senyores i senyors, espero que mai ballin el ball de Sant Bito, si volen ballar, triïn un company millor.